La Universitat de Lleida (UdL) participa en un projecte de recerca internacional que té per objectiu augmentar la producció europea de proteïna vegetal mitjançant la millora del rendiment de lleguminoses com ara la soja o el favó. Liderada per la Universitat d'Hèlsinki (Finlàndia), hi participen una desena de socis de França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Polònia i Letònia, la iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea i, en el cas de la UdL, també del ministeri de Ciència i Innovació.

El projecte LegumeGap. Increasing productivity and sustainability of European plant protein production by closing the grain legume yield gap (Incrementant la productivitat i sostenibilitat de la producció de proteïna vegetal europea tancant la bretxa de rendiment de les lleguminoses gra)  busca incrementar l'autosuficiència proteica d'Europa augmentant la producció d’aquests conreus per atansar-se el màxim possible al seu potencial teòric.

Els llegums, a banda de proteïnes, proporcionen fibra i són una gran font de vitamines i minerals com el ferro, el zinc i el magnesi. A més, fan un ús molt eficient de l'aigua, sobre tot en comparació amb altres fonts de proteïnes animals. Aquesta reduïda petjada hídrica fa de la producció de llegums una opció intel·ligent en àrees i regions més àrides i propenses a la sequera. "La seua capacitat de fixar nitrogen de l'atmosfera a partir d'uns bacteris que s'uneixen les arrels també les fa cultius atractius per a reduir costos quan es tenen en compte els seus beneficis en una rotació completa", explica l'investigador Ramon y Cajal del departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la UdL, Daniel Plaza.

Els investigadors i investigadores analitzen el potencial de diferents varietats en diverses localitzacions d'Europa i desenvolupen pràctiques de maneig òptimes. Així mateix, estan duent a terme una enquesta a gran escala per conèixer les necessitats dels pagesos, a la que animen a participar-hi. "Volem saber quin és el seu interès per les lleguminoses i en quins aspectes hi han observat més limitacions i, per tant, cal esmerçar-hi més esforços", destaquen Plaza i l'estudiant de doctorat de la UdL, Genís Simon.

La Universitat de Lleida ha establert camps experimentals amb la col·laboració d'agricultors per estudiar el potencial d'incloure el cultiu de la soja als regadius lleidatans utilitzant tècniques innovadores com l'ús de cultius coberta i el seu control amb corró laminat  i la sembra directa. En el cas del favó, proven les rotacions de secà. "Analitzem la capacitat que tenen ambdós cultius de reduir les necessitats de fertilitzant nitrogenat, comparant-ho amb els cultius tradicionals, panís al regadiu i cereals d'hivern, colza i pèsol al secà", explica Plaza.

L'equip de la UdL també ha establert assaigs on es comparen diferents varietats de soja per a collita única i doble collita i altres de favó per a identificar la millor genètica existent. Es duen a terme a Lleida, la vall del Duero (Burgos) i la vall del Guadalquivir, al sud d’Espanya. Així mateix, vol realitzar de jornades de disseminació per a agricultors.e Madrid, i la Politècnica de València empatades al segon lloc. Al tercer n'hi ha cinc més d'igualades. En docència, la Universitat de Lleida empata al tercer lloc amb 17 universitats més i en té tretze al davant, mentre que en investigació, encara que se situa al setè lloc, la posició real és molt similar perquè només n'hi ha dotze de millors.