De l'1 al 4 de juliol, Lleida acull un dels esdeveniments més destacats a nivell europeu en l’àmbit de la sanitat vegetal: el XX Simposi de la Societat Europea de Malherbologia (EWRS), organitzat pel Grup de Recerca en Malherbologia i Ecologia Vegetal (GREM) de la Universitat de Lleida-Agrotecnio.

Més de 300 experts procedents de 40 països participen en aquest simposi al Palau de Congressos de la Llotja, on analitzen els reptes actuals en el control de les males herbes i comparteixen noves estratègies més sostenibles. El congrés, que se celebra per primera vegada a l’Estat espanyol, porta per lema Joint Approaches for Sustainable Weed Management i té com a objectiu central promoure un ús més racional dels herbicides i integrar millor la gestió de les males herbes en els sistemes agrícoles.

Durant la sessió inaugural, diversos grups de recerca van presentar experiències i estudis sobre pràctiques agrícoles alternatives que permeten reduir la dependència dels herbicides. Un dels grans temes de debat ha estat la resistència creixent de les males herbes als productes químics, un fenomen que ja representa una amenaça per a la rendibilitat de molts cultius a escala global.

Segons el catedràtic Jordi Recasens, coordinador del GREM i un dels responsables de l’organització del simposi, “la pressió selectiva generada per l’ús intensiu d’herbicides ha fet que moltes espècies desenvolupin resistències, i això obliga a buscar enfocaments més integrats i sostenibles”.

A més de ponències i debats científics, el simposi ha inclós visites tècniques i culturals, tallers pràctics i la presentació de mapes actualitzats sobre la distribució de males herbes resistents a Europa. Casos com el d'Amaranthus palmeri en camps de Catalunya, Aragó i Extremadura, present també en altres països mediterranis (Itàlia, Grècia, Turquia, Israel...) que poseeix gens de resistència a herbicides amb diferents mecanismes d'acció. Aquest és un problema creixent per la dificultat del seu control, el seu gran vigor i altíssima fecunditat.

Amb aquesta trobada, el GREM consolida el seu lideratge en recerca aplicada sobre males herbes i situa Lleida com un referent en l’impuls de pràctiques agrícoles compatibles amb la sostenibilitat i la seguretat alimentària.